A les 13 h del passat 7 d’abril de 2024, la Muixeranga d’Alacant va tornar a la sempre acollidora localitat de Finestrat (la Marina Baixa)
L’actuació va començar amb una xicoteta cercavila pel carrer Fonteta, ple a vessar de gent que havia vingut a gaudir del poble, l’oratge, els tallers, flaires a menjars i perfums, i tota l’artesania de la Fireta de Finestrat. Al poquet d’arrencar la cercavila, férem la nostra primera composició de figures en una de les poques cruïlles que té aquest carrer fins a la plaça del poble.
Una campana i un 4 en 1 peu que començaren a despertar la curiositat dels allà presents.
Continuàrem la cercavila, ara ja arrossegant gent entre les que poguérem veure una important quantitat de persones vingudes d’altres latituds més fredes, amb el típic color roig encés a la pell, símptoma d’haver gaudit de llargues hores d’exposició a l’inclement sol que banya aquestes terres del migjorn valencià.
Un 5 en un peu d’una exquisida factura fou la segona figura que regalàrem als ulls de visitants i autòctons en altra cruïlla ben estreta i plena del fascinat públic, ja molt a prop de la plaça on faríem la resta de l’actuació.
L’agraït riu de públic ens acompanyà alegre fins a la plaça de l’església o plaça del poble on anàvem a desplegar la resta de la nostra actuació. Des de la zona més plana de la plaça, vam cercar el millor punt on enfilar-nos cap al feridor blau del cel que volíem esgarrapar i, esquivant banderoles que sense dubte excediríem en altura, alçàrem un remat de Xopera de línies impecables i sense pinya que deixà bocabadada l’assistència general, que esclatà amb un coral “Oooh” quan la xiqueta es plantà dalt de l’alçadora.
Sense temps a què el públic poguera processar ni comentar la meravellosa figura anterior, muntàrem la pinya del remat de l’Auriba, que es va enlairar gràcil i elegant, deixant molta gent sense la capacitat de reacció fins que va tornar a esclatar el “OHHHHHHHHHHH” general i l’aplaudiment vigorós.
Amb el públic ja bolcat i molts ulls plorosos per l’emoció de l’espectable viscut, muntàrem la pinya de la Roscana, que anava a deixar tremolant les cames de l’audiència mentre es desplegava per damunt del guarnit de la plaça, moment el qual en què el xicotet esglai que va patir el xiquet quan l’alçadora es tornava a replegar, va fer primer encollir-se tots els cors com si es tractaren d’un sols, per a després esclatar tota la plaça d’alegria compartida quan la figura es va desmuntar completament sense incidents.
L’alcalde va felicitar el nostre xiquet per la seua valentia davant l’esglai, i es va fer una foto amb ell i amb la resta de la colla, alhora que ens demanava gaudir d’una altra figura com a cloenda, que nosaltres encantats vam dur a terme.
Una Senieta aixecada del pilar del centre amb quatre braços de xicalla il·luminada per les deïtats va rodar deliciosament per la plaça perfectament coordinada, com a comiat de tan emocionant jornada pel públic que va tindre la sort de poder veure’ns en acció. La colla saludava i regalava aplaudiments tornats a l’emocionat públic i músics, sense els quals aquesta perfecta comunió no haguera sigut possible.
