Si a la Diada Nacional del 9 d’octubre celebrem, amb l’entrada de Jaume I a València, el germen del qual esdevindria el País Valencià; a la Diada del 25 d’abril recordem la Batalla d’Almansa i la pèrdua dels nostres drets i llibertats nacionals.
Un 25 d’abril de 1707 tenia lloc a Almansa (Castella), la contesa que va suposar la victòria definitiva de les tropes felipistes contra les austracistes i la conquesta definitiva del Regne de València per part de Castella. I va ser així, per “just dret de conquesta”, com el rei Felip V va acabar definitivament amb els nostres Furs, promulgant els Decrets de Nova Planta. El borbó va promulgar aquestes lleis sancionadores que anul·laven tota la nostra sobirania, castellanitzaven l’administració valenciana i prohibien el valencià a l’escola, entre altres coses.
Més de 300 anys després, aquests fets encara continuen ben vius a la retina dels valencians. La nostra cultura està plena de referències als fatídics fets de 1707 i no és estrany escoltar la popular dita que “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança…”. Referències que també trobem a la música, a grups folklòrics com Al Tall, però també d’altres estils musicals com Aspencat o Obrint Pas.
Les muixerangues, com a mostra viva de cultura popular, estan presents tant en les celebracions del 9 d’octubre, com del 25 d’abril. De manera diferent, però presents. El 9 d’octubre té un caire més festiu, és una diada molt més descentralitzada i se celebren a moltíssimes poblacions d’arreu del país amb tota mena d’actes populars, d’institucionals, cercaviles, concerts… Amb l’esclat muixeranguer que hem viscut la darrera dècada, són moltes les celebracions que volen comptar amb l’actuació d’una colla. De fet, és freqüent que les muixerangues doblen o que facen més actuacions els dies previs al 9 d’octubre.
El 25 d’abril no va carregat de celebració, sinó de lluita. El que també és Dia de les Corts Valencianes, no ompli els pobles i comarques de celebracions. S’organitzen molts menys actes, que estan sobretot impulsats per entitats culturals. També tenim els que se celebren a València, la convocatòria de tot el país, sempre a càrrec d’Acció Cultural del País Valencià. Les muixerangues també han estat ací.
La tradicional manifestació del 25 d’abril sempre arrossega millers de valencianes i valencians, que es desplacen des de molts indrets al Cap i Casal i esdevenen un clam unitari de lluita i en defensa de les nostres llibertats nacionals. I les muixerangues sempre estan ací. Unes amb vestimenta oficial, altres amb camisa d’assaig, és del tot habitual veure muixerangues desplegar-se durant el recorregut de la manifestació, fins a tocar momentàniament el cel, i sempre arrancant l’admiració i els aplaudiments del públic. També veiem una barreja de camises i les pinyes multicolor.
El 25 d’abril de 2016, després de 16 anys de prohibició per part del Partit Popular, i a continuació de la tradicional manifestació, Acció Cultural va organitzar la Festa per la Cultura «Homenatge a València». L’acte, amb un cartell de luxe i l’actuació de mig centenar de grups com Al Tall, La Gossa Sorda o Lluís Llach, també va comptar amb la participació d’algunes muixerangues com la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Conlloga de Castelló, la Muixeranga de la Plana, La Muixeranga de la Safor, la Jove de València, la Muixeranga de València, La Torrentina o la Muixeranga de la Safor.
Tot i haver-se celebrat nombroses trobades i aplecs muixeranguers, tot i haver actuat les colles en molts concerts i manifestacions culturals, la presència de més de 200 muixeranguers de diferents comarques ens va deixar una instantània aborronadora fins aleshores, enmig de la plaça de bous de València, les construccions humanes van arrancar els aplaudiments dels assistents de forma aclaparadora. Malauradament, aquesta actuació encara no s’ha tornat a repetir.
Enguany, igual que en 2020, no veurem el bullici característic dels carrers de València d’un 25 d’abril. Per motius evidents, tampoc no ens aborronarem amb el so de la dolçaina i el tabal, ni quan la xiqueta s’alça i obri els braços, el signe que indica que s’ha acabat de muntar la figura.
L’actual incertesa no ens permet encara saber quan podrem celebrar un 25 d’abril amb normalitat. Les ganes de fer-ho són enormes, som plenament conscients de tot el que tenim encara a reivindicar i tot el que hem de lluitar. Les ganes de veure en viu com una muixeranga toca el cel, siga un 25 d’abril o en qualsevol altre esdeveniment, són encara més grans. Hi ha una cosa que hem de tindre clara: més prompte o més tard, tornarem als carrers de València. Més prompte o més tard, tornarem a celebrar la Diada del 25 d’abril. I siga això quan siga, tindrem les colles acompanyant-nos en la lluita, perquè les muixerangues sempre hi estaran.
Aquest article es va publicar el dissabte 24 d’abril de 2021 al setmanari El Temps i està disponible en el següent enllaç:
https://www.eltemps.cat/article/13525/les-muixerangues-sempre-hi-estaran