És impossible oblidar el que sents quan xafes com a muixeranguer la plaça per primera vegada. Els nervis a la panxa, l’emoció dins del cos, les cares expectant de visitants i turistes, les mirades curioses, tant de la gent que ve expressament a l’actuació, com aquella que s’ha trobat de casualitat amb l’escena, la dansa de parelles que s’enfaixen, les fotografies espontànies que immortalitzen cada moment, l’entrada a plaça, la xicalla que s’enlaira, els primers pinets, la cercavila, quan arranquen a tocar la dolçaina i el tabal…
Les places i carrers són el principal espai de promoció i difusió del fet muixeranguer. De fet, potser caldria atribuir a aquestes una part de responsabilitat de l’esclat de muixerangues viscut els darrers anys. Darrerament, les muixerangues han protagonitzat espais i moments molt diversos: des de cercaviles i festes populars, a presentacions de llibres, lliuraments de premis, manifestacions, concerts… A més, les muixerangues comencen a protagonitzar notícies i articles i, a poc a poc, s’obrin pas a mitjans de comunicació. Així mateix, espais divulgatius com aquest són essencials perquè el públic interessat en aquest món n’aprenga.
És a les places on es percep de veritat el que suposa aquesta activitat. Tot i haver vist muixerangues en imatges o vídeos, el directe permet percebre de veritat la plasticitat de les figures, la màgia del silenci, l’emoció quan la figura està quasi muntada. Fixar-se en com puja la xicalla, en com una figura que no està segura es desmunta i com es torna a muntar de nou…
Les actuacions, veure una muixeranga en viu, tenen un paper didàctic i pedagògic valuosíssim, per ser la primera presa de contacte de molta gent i, també, l’espai on s’aficiona, es desperta la curiositat per aquesta activitat i, amb sort, també les ganes de provar! Cada cop és més habitual que les colles dediquen part de la seua actuació o cercavila a fer un taller, que a més d’enganxar a molta xicalla, famílies, gent jove i també persones adultes, explique en pocs minuts les nocions bàsiques que el públic no entés de la matèria ha de saber per a entendre l’actuació. Els tallers també són una aproximació de cultura popular a qualsevol persona que, sense tindre experiència prèvia, tinga ganes de provar de pujar-hi.
També serveixen per a resoldre molts dels dubtes habituals que té la gent sobre l’origen de les muixerangues, la diferència entre aquestes i els castells catalans, quines són les figures i els seus noms… Pensem en la ment d’una persona que mai no ha vist una muixeranga, i que no té cap informació d’aquestes, tot i que potser sí que ha pogut veure algun castell, de passada, en televisió. Amb el taller entendrà coses com que el fet muixeranguer és una tradició valenciana viva que ha de preservar, coneixerà que existeixen més de 20 muixerangues en actiu arreu del País Valencià (i, fins i tot, una a Barcelona) i, quan veja l’actuació després del taller, entendrà el que està veient a plaça i el valor que suposa.
Amb l’esclat muixeranguer, també s’han multiplicat les trobades de muixerangues. Si no totes, moltes de les colles en actiu ja compten amb la seua cita anual al calendari, la qual reuneix a una, dues o més colles d’altres parts del país. Aquests aplecs tenen un paper normalitzador del fet muixeranguer, ja que permeten conéixer a gent local i de fora que aquesta no és una pràctica única d’aquell municipi, sinó que també es practica a altres pobles i comarques, amb vestimenta i particularitats pròpies. La megafonia de les trobades també desenvolupa un paper didàctic important, ja que acompanya el públic en cada moment de la trobada, i aquest es pot familiaritzar amb les colles que actuen, quin és el nom i com són les figures es portaran a plaça.
Les places després de la COVID-19?
Una data assenyalada al calendari és el 9 d’octubre, Dia Nacional del País Valencià. Cada any, la totalitat de les colles actuen als seus municipis o altres pobles i comarques. Moltes d’elles actuen més d’un cop aquell cap de setmana. La mostra de cultura popular que suposa una actuació muixeranguera és un reclam molt desitjat per molts ajuntaments i entitats que celebren la Diada del País Valencià.
Enguany, la situació haurà de ser diferent per força. Malauradament, amb motiu de la situació sanitària no s’han pogut celebrar les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Tampoc no hi haurà grans celebracions pel 9 d’octubre. I encara més, els actes massius i festivitats estan cancel·lats sine die.
Els espectacles musicals, de dansa i altres manifestacions culturals sí que s’han pogut reinventar i adaptar-se, adaptant formats a aquesta nova normalitat. No obstant això, la muixeranga, que té un component enormement físic i, en el qual, com més contacte, millor, fa que no es permeta albirar el moment en què aquestes puguen tornar a tocar el del de nou. El risc de contagi i la necessitat de distància social són el seu major enemic.
I sense la possibilitat d’actuar en un futur incert, es tanca ací una etapa de creixement? No necessàriament. Podem apostar per nous models de tallers no participatius o mostres xicotetes de muixeranga amb unitats familiars, mostres que la Covid-19 sí que ens permetria celebrar. Ja només per això, a banda del valor didàctic i de la utilitat captadora de gent, la totalitat de les colles i la Federació Coordinadora de Muixeranga s’haurien de plantejar com es poden potenciar-los perquè siguen encara més vistosos i útils en la difusió de la muixeranga. És hora que reinventem els tallers i no reculem l’espai que hem guanyat. La difusió i promoció de les muixerangues no es pot aturar: la màgia ha de tornar a les places!
Aquest article es va publicar el dissabte 17 d’octubre de 2020 al setmanari El Temps i està disponible en el següent enllaç:
https://www.eltemps.cat/article/11597/la-magia-de-les-places