Les Trobades de Muixerangues

Si es vol vore una muixeranga actuant en directe existixen diverses opcions. La primera d’elles, l’original, dins de les festes o celebracions d’on són pròpies. Les muixerangues tradicionals tenen un pes important dins de les seues poblacions d’origen com ara Algemesí o l’Alcúdia, on es poden vore junt a altres balls o manifestacions culturals. També en els últims anys existix molta demanda d’ajuntaments o entitats per a que muixerangues participen en tot tipus d’esdeveniments. Festes, inauguracions, cloendes, homenatges, presentacions… en molts actes encaixa bé una muixeranga. Però existix un tipus d’acte, que serà el que tractaré ara, on la muixeranga no compartix escenari amb ningú. Actes en els que només es va a vore torres humanes, a sentir per dins l’emoció de la música mentre es gaudix del moment de la construcció: les Trobades de Muixerangues.

En una Trobada, una muixeranga amfitriona convida a altres colles a fer una actuació conjunta en una plaça de la seua població. Per torns, cada colla realitza les seues figures. En estes trobades és habitual que cada muixeranga done el millor de sí mateixa. Ajudada en la pinya per les altres convidades, és el moment d’alçar figures que en uns altres moments no podrien. En els últims anys, amb la proliferació de colles, també ha augmentat el nombre de Trobades, essent un dels objectius de tota muixeranga tindre al calendari una data pròpia on mostrar a la seua població el fet muixeranguer.

Si atenem a la història de les trobades podriem distingir dos etapes. La primera entre 2005 i 2009 quan l’antiga Federació de Muixerangues va celebrar els seus Aplecs. La segona, a partir de 2015 i fins a hui, coincidint amb el més gran boom muixeranguer. No vol dir això que entre una etapa i l’altra no hi hagueren trobades, tot el contrari. La Trobada de Muixerangues d’Algemesí hauria celebrat enguany, de no ser per la Covid, la 21a edició. També la Muixeranga de València celebra des de fa més de 10 anys una Trobada en el barri de Sant Marcel·lí, per exemple. Però és a partir de 2015 quan coincidixen una sèrie de factors que obri una etapa dorada.

D’una banda en eixe any estem enmig d’un moment de gran efervescència muixeranguera, acaben de nàixer un bon grapat de colles que s’unixen a les ja existents, i el fet muixeranguer creix. D’una altra, i degut a l’anterior, comença a existir la inquietut de saber qui són i com són les altres colles. Per últim, l’espurna, és la I Diada Muixeranguera d’Alacant, que reunix 12 de les 13 colles que hi havia en aquell moment i aprofita per crear lligams que conduixen a un seguit de trobades organitzades per la resta de colles.

La Trobada d’Alacant a més crea una nova tendència que seguixen algunes de les trobades que es van celebrar a continuació, la de la «trobada multitudinària». Fins el moment, a les trobades es podien vore tres o quatre colles juntes, però a partir d’eixe moment ja no és tan estrany vore trobades amb nou, deu o inclús més convidades. Trobades complicades d’organitzar però que ens van deixar grans instantànies. Diverses torres humanes totes alçades alhora, carrers plens de camises de diferents colors… durant els primers anys este model va conviure amb el de les colles que continuaren amb la trobada tradicional amb tres i quatres colles, encara que a poc a poc ha anat perdent força per la seua complexitat.

Com s’estructura una Trobada, i quina és la diferència entre estos dos tipus? La Trobada en sí sol estar conformada per tres rondes en les quals cada colla participant, alternativament i per torns, alça una figura. Encara que una mateixa colla no repetirà una figura en dos rondes diferents, sí és possible vore la mateixa figura feta per més d’una colla. En cada ronda cada muixeranga fa una figura en solitari, en molts casos recolzada en la pinya pels muixeranguers i muixerangueres de les altres colles. La diferència fonamental és que en les trobades de colles múltiples és habitual que en una, dos o inclús en les tres rondes les colles facen les figures de manera simultània.

Estes rondes per regla general venen rematades per una ronda anomenada «Pilars de Comiat» on totes les colles participants alcen pilars totes alhora. A més, en molts casos les colles participants arriben a la plaça en una cercavila i inclús es poden fer «rondes extra» de benvinguda o comiat, tot depenent de les característiques de la Trobada.

Siga d’una manera o de l’altra, l’assistència a una Trobada, tant com muixeranguer tant com espectador és una experiència que s’ha de viure. És una explosió de música i color, de nervis, esforç i alegria en la que tota la plaça és muixeranga i el públic es fon amb els muixeranguers i muixerangueres.

En l’actualitat, Vinaròs, la Plana, Conlloga de Castelló, Jove de València, València, Torrentina, Sueca, Cullera, Algemesí i Nova d’Algemesí, Alginet, Xàtiva, la Safor, Marina Alta, El Campello, Valls del Vinalopó i Alacant organitzen trobades més o menys regulars. Només cal seguir-les per estar al tant de les seues dates.

Aquest article es va publicar el divendres 16 d’octubre de 2020 al suplement TERRA DE MUIXERANGUES del diari Levante i està disponible en el següent enllaç: 

https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2020/10/16/les-trobades-muixerangues-19309943.html