Allò que no es veu: la convivència muixeranguera amb clau feminista

«El feminisme també pot ser un test pel que fa a l’emancipació de la dona» (C. Amorós).

Tradicionalment, s’ha vinculat els homes a l’esfera pública; a les activitats que tenen major valoració social, econòmica, política i cultural. No obstant, quan es parla de l’àmbit privat, es fa referència a activitats on es desenvolupen les tasques de cura i les relacions. Aquest és un dels grans reptes de l’àrea d’equitat de la Federació Coordinadora de Muixerangues: posar l’accent en allò que no es veu dins de l’activitat muixeranguera, particularment allò relatiu a la convivència. En aquest cas, s’ha començat mitjançant un qüestionari sobre la discriminació i l’assetjament sexual o per raó de sexe dins de les colles. 

Ja deia Fourier que «el canvi d’una època històrica pot determinar-se per l’actitud de progrés de la dona front la llibertat». Sembla que hem superat la dicotomia que jerarquitza l’espai públic del privat. És evident que la incorporació de la dona al món muixeranguer va suposar la consolidació d’una estructura més ferma, però l’espai més íntim de la muixeranga ha de ser un espai de progrés i llibertat, també.

Allò que no es veu

La construcció a plaça és l’activitat visible, però allò que no es veu o que es pot percebre lleugerament quan alcem una figura són els llaços d’unió que la sostenen. Aquests llaços són únics de cada colla perquè les persones que les formen trien com teixir-los.

Es tracta d’un conjunt d’elements que poden variar pel seu valor subjectiu. Per una banda, la pertinença, aquest sentiment que fa referència al patrimoni vital: la història. Un reflex d’aquest sentiment identitari muixeranguer és l’expressió «colla» com l’espai intangible on tenen lloc les persones que d’una manera o altra participen de la muixeranga.

Per una altra banda, la influència: la història no es reconeix individualment, és necessari nodrir-se de manera recíproca amb totes les persones que en formen part. Cada persona de la colla aporta d’una manera o una altra allò que sap fer o allò que no sabia que podia fer. És un descobriment comú, individual i col·lectiu.

Aquesta darrera acció suposa un component essencial: una connexió emocional, un element afectiu determinat pel desig d’estar amb altres persones i per la qualitat de les relacions basades en el respecte; un teixit que es broda amb el temps i l’espai compartit, uns elements integradors i càlids que sembla que culminen en una figura i una ovació compartida.  Per tant, de la mateixa manera que és una característica muixeranguera el fet d’alçar una figura a plaça conjuntament, també és una altra característica pròpia de les colles les relacions ―o connexions emocionals―  que s’hi produeixen i la nova vida conjunta que s’alça.

Alacant, 2019

Per tant, fer ús de la clau feminista ens pot obrir moltes finestres, no sols per contribuir a fer una figura més sòlida, sinó que també pot suposar una mirada cap als espais menys visibles, on es produeixen les interaccions, on es crea la biografia de les persones que conformem una colla i de la cultura que representem. És un bon moment per donar valor a allò intangible de la muixeranga: les connexions emocionals, la influència i el sentiment de pertinença. En poques paraules, cal transformar aquesta característica muixeranguera en l’oportunitat de fer cultura amb relacions basades en la cura i el respecte.

Del qüestionari sobre l’assetjament sexual i la discriminació per raó de sexe

Així doncs, la Federació ―que valora les interaccions muixerangueres―, amb la mirada atenta sobre les colles i amb el desig candent de construir un projecte comú per a totes elles, elaborà un qüestionari sobre la discriminació i l’assetjament sexual dins de les agrupacions que la componen. Els resultats es van fer públics a totes les colles i, a aquelles que ho van demanar, se’ls oferí una anàlisi més detallada de la seua associació.

És un fet que les colles que es mostren responsables amb la cura dels llaços d’unió són, any rere any, més nombroses. Dènou de les vint-i-una colles que componen la Federació experimenten aquest símptoma de pertinença al fet muixeranguer, el qual suposa creixement i prosperitat de la nostra activitat.

Aquesta responsabilitat no és més que un concepte que surt de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència dins de les colles muixerangueres que es pot analitzar; unes relacions on encara es reprodueixen alguns comportaments i comentaris relacionats amb el gènere. De fet, un 13 % dels muixeranguers i muixerangueres que feren el qüestionari afirmaren haver sentit discriminació per alguna raó dins les colles.

És menester analitzar fins on arriba el compromís individual i col·lectiu que fa front a l’assetjament sexual o la discriminació. De fet, un 52% de les respostes afirmaren la inexistència de protocols al mateix qüestionari. En referència als protocols, aquests no són garantia de relacions perfectes dins de les nostres colles, però si són signe de reflexió, transformació social i afany col·lectiu.

Mai no podrem parlar de progrés dins les colles si no entenem que la convivència muixeranguera des del respecte ha de treballar-se per fer-la possible. És més efectiu previndre que no pas reparar les conseqüències que podrien suposar casos greus per assetjament sexual o discriminació. Si treballem ara, mai haurem d’alçar-nos d’una caiguda d’aquestes dimensions; que l’esforç que fem les colles a la plaça siga també un esforç comú perquè la llibertat plena siga possible.

Aquest article es va publicar el dissabte 30 de gener de 2021 al setmanari El Temps i està disponible en el següent enllaç: 

https://www.eltemps.cat/article/12595/allo-que-no-es-veu-la-convivencia-muixeranguera-amb-clau-feminista