La cultura popular ha estat vista com el “contrast entre l’oci i el negoci”, ha estat i està relacionada amb la festivitat i la diversió. No obstant, quan parlem de festa i de cultura valenciana parlem d’això i del simbolisme a les manifestacions subjacents. És a dir, hi ha aspectes encoberts que demostren que la cultura popular no és entreteniment a soles, si no que són manifestacions carregades de serietat on l’ésser humà es troba al centre. Per tant, si la societat i l’ésser humà avancen, la participació de les dones en la cultura popular també ho ha de fer perquè la seua presència enriqueix. Sols així podem parlar en termes d’igualtat real. Per tant parlar de dona i cultura és a més, parlar de humanitat i progrés. En altres paraules, cal fomentar espais i conscienciar atotes les persones al voltant de la necessitat de fer una cultura igualitària, justa i inclusiva en tots els nivells. D’aquestes manifestacions culturals al País Valencià destaca la muixeranga no només per el seu valor social i festiu, sinó per el valor col·laboratiu sense conflictes, un treball conjunt que es lliura a la plaça.
En 1997 la dona s’incorporà a la cultura muixeranguera, obrint el camí de la inclusió i de la seua responsabilitat a l’hora d’alçar construccions humanes variades i intergeneracionals (Gràcia, 2018: 24). Tanmateix, aquesta inclusió significà l’arribada de la igualtat real a la cultura popular? Està clar que és necessari un anàlisi de les colles tenint en compte el gènere com categoria d’anàlisi. La elaboració d’una diagnosi que esbrine la situació de totes les persones en la pluralitat de les colles muixerangueres.
No obstant, des d’aquest punt de vista en l’actualitat la discriminació cap a les dones ha mutat amb mecanismes que cobreixen la seua participació plena. Per una banda, la societat està sotmesa a la naturalització dels papers segons el sexe de naixement obstaculitzant el desenvolupament ple de totes les persones, per altra banda hem d’entendre que l’acte festiu tampoc escapa de la subordinació del paper de la dona com objecte de plaer, i no com subjecte. No cal mencionar els últims actes de violència en festivitats arran de tot l’Estat Espanyol.
En 2018 la muixeranga de nord a sud va començar a participar en els actes del 8M. Mostrant el caràcter proactiu, tant fent front a la invisibilitat de la participació de la dona en la cultura popular del País Valencià, com demostrant la fortalesa i esperit de superació per fer camí cap a l’equitat en tots els àmbits de la societat incloent al món cultural. Per tant la muixeranga és el resultat de la convivència, és una cohesió en constant canvi, és la cura d’un bé comú.
En aquell any van passar grans coses, va néixer la Federació Coordinadora de Muixeranguesamb la voluntat d’organitzar i coordinar les diferents agrupacions, amb l’objectiu (entre d’altres) de treballar per una societat més justa, igualitària i inclusiva. En l’actualitat pretén continuar fent camí cap a l’equitat dins de la cultura popular amb la creació d’un Pla d’Igualtat. Donant importància al treball intern, on analitzar la situació de les persones dins les colles i de la Federació, establint mesures per fer cura de la convivència i els possibles obstacles de les persones.
El Pla d’Igualtat és doncs, un procés que ens permetrà reinventar mesures i millorar de manera col·lectivaeines per fer de lanostra cultura un lloc per atotes les persones i, participar de la mateixa manera en la construcció d’una societat més igualitària, justa i inclusiva.
Aquest Pla legitimarà el compromís amb la igualtat d’oportunitats entre dones i homes per part de la Federació Coordinadora de Muixerangues i a més, tractarà d’acompanyar a les colles que ho consideren en l’objectiu de materialitzar el disseny i la implantació de Plans d’Igualtat per treballar de prop en aquesta matèria. A més, oferirà un espai de trobada per fer una xarxa de cura i intercanvi entre les persones que estimem la muixeranga.
Tot açò al voltant d’un treball sistemàtic de tres parts que s’inicia amb la creació d’un grup de treball (que adquireix el compromís del Pla d’Igualtat, d’intercanvi i tasques de cura), treballant al voltant de l’elaboració de la diagnosi (enquestes). L’estructura organitzada ens permet determinar els processos, els llocs que ocupen i les responsabilitats que assumeixen les persones. Després de la fase de diagnosi, es redacten els objectius en un Pla d’Acció, amb el propòsit de difondre els resultats i els compromisos assumits. Finalment es requerirà un procés d’avaluació que tinga cura del compliment dels acords plantejats al Pla d’Acció i del seu ’impacte a les colles.
És l’esforç materialitzat per aquesta gran tribu, el desig de les arrels i de tocar el cel. I és que tant la muixeranga com el feminisme fan camí, i en la seua trajectòria, amb els obstacles que ens obsequia la vida, totes i tots «FEM pinya».
Aquest article es va publicar el dilluns 27 de juliol de 2020 al diari Nosaltres La Veu i està disponible en el següent enllaç:
https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/32808/memoria-i-futur